S’ Avenc de son Pou
Ethan Nicoll
Juan Peris
Héctor Garmilla
Néstor Garmilla
Ccede Pau Ramis
Curiositats:
Es troba situada dins la possessió de Son Pou en el terme
municipal de Santa Maria del Camí. La cova és a un coster situat a uns 150
metres sobre el nivell del torrent del Freu, prop del Comellar des Bous i de la
possessió des Rafal, ja a Alaró.
Origen i descripció[modifica | modifica el codi]
Es va formar a partir d'una esquerda produïda per un
moviment de distensió a la muntanya, sobre el qual es produïren mecanismes de
dissolució calcària, amb un esbucament posterior de la volta que originà el
forat zenital. En entrar dins la cova hom es troba a la sala gran, coneguda com
"sa cambra gran", de seixanta metres d'alçària per setanta-cinc de
llargària. A dalt s'hi destria el forat zenital de 10 metres de diàmetre. A la
dreta ens quedarà el degotís (estalactita) més gros, "sa palmera". A
la dreta, pujant per una costa de pedres on hi ha una escala, s'hi troben les
dues galeries superiors, lamés llarga d'uns trenta metres. A l'esquerra,
baixant entre les roques i la pols de la colomassa, arribam a la sala inferior,
"sa cambra fosca", on hi accedim per un estret i baix passadís.[2]
La coneixença de les coves de Son Pou[modifica | modifica
el codi]
Coneguda des de l'antiguitat –i possiblement a l'origen
del nom de tota la vall (Cova Negra = Coanegra)-, sols era accessible pel forat
de la seva part central, amb 45 metres de vertical, baixant amb diversos
sistemes de cordes i politges.
Va ser anomenada s’Avenc d'en Botó i s’Avenc des
Coloms.[1] Aquests ocells hi niaven a centenars sense perill de ser molestats.
La minva progressiva de la població de coloms no es va donar fins a finals del
segle XIX, en part deguda a una gran caçada organitzada per Antoni Vich, amo de
Son Oliver.
Els primers descensos documentats[modifica | modifica el
codi]
Sembla que la primera baixada documentada va ser la de
l'agost de l'any 1824, quan hi baixaren un grup de binissalemers que hi havia
anat a fer una caçada. Feren el descens amb "la gàbia de l'obra" de
l'església de Binissalem i amb un ternal. Joan Josep Amengual i Reus, que hi
participà, escrigué una codolada titulada "Caçada a sa cova de
Coanegra", publicada el 1850 en el recull "Poesias
mallorquinas".
El 1856 es produí la baixada del rector Rafel Caldentey i
Perelló, amb la suposada intenció de cercar marbres o pedres bones per a
decorar la capella fonda de l'església parroquial de Santa Maria del Camí. El
mestre d'obres santamarier Antoni Mates va ser l'encarregat d'instal·lar el
bastiment i els ternals. Marià Conrado i Asprer de Neuburg, que participà en
aquesta baixada, li dedicà un petit opuscle publicat a Madrid el 1865.
La construcció del tunel d'accés[modifica | modifica el
codi]
Tunel d'accés a l'Avenc
de Son Pou
El 1892, un cop comprat
Son Pou per Pere Boyeras i Ferrer, es va dur a terme un nou descens. Primer
es va davallar amb una escala de cordes i es tragueren de la cova uns 40 sacs
de colomassa. Boyeras estava interessat en conèixer el valor fertilitzant dels
depòsits d'excrements de colom dipositats en el trespol de la cova al llarg
dels segles. El descens va ser dirigit pel mestre d'obres Rafel Mercadal
"Sineu", amb una gàbia i politges. Estant dins la gàbia mestre Rafel
Mercadal, les cordes es travaren i la gàbia va restar immòbil, havent-hi de
romandre tota la nit, fins que l'endemà va ser possible moure-la. En aquesta
baixada hi davallà Pere d'Alcàntara Peña i Nicolau que en va fer l'aixecament
topogràfic necessari per a construir el tunel. Les obres de construcció del
tunel les dugueren a terme els germans Miquel, Mateu i Ramon Roig Noguera de
Can Galiana de Consell, que havien fet feina a les mines de carbó d'Alaró. Les
obres s'acabaren el 10 o l'11 de desembre de 1893. El túnel té més de 50 metres
de recorregut, 1,70 d'alçària i 1 d'amplària.
Un cop construït el tunel, Boyeras va fer arreglar el
camí, abans inexistent. Quan va ser propietari de Son Pou Ferran Alzamora i
Gomà (1868-1947), empresari i president del Foment del Turisme de Mallorca
(1919-1925), va pensar en construir-hi una carretera, però el projecte no
s'executà.
Per la seva immensitat i per la seva bellesa constitueix
una cova sense comparació a cap altra de Mallorca.[3]
S'Avenc i la literatura[modifica | modifica el codi]
L'apertura del tunel
canvià per complet la relació de l'avenc amb els visitants. El
juny de 1900 es produí una excursió organitzada per Joan Rosselló de Son
Fortesa, amb Miquel Costa i Llobera i Antoni Maria Alcover i Sureda. Rosselló
escrigué la narració titulada "Coanegra", publicada el 1903, on
realitza la primera aproximació llegendària a les coves. Costa i Llobera
escrigué el seu poema "L'avenc de la Cova Negra". El 1904 visità la
cova Maria Antònia Salvà i Ripoll. El 1916 el visitant fou l'escriptor espanyol
Miguel de Unamuno. Entre l'any 1971 i 1973 se celebraren unes festes literàries
organitzades per Josep Capó i Juan, amb el suport del propietari de Son Pou,
Maties Ensenyat. El 1971 Josep Capó publicà la narració "L'Avenc de Son
Pou".
La coneixença científica de les coves de Son Pou[modifica
| modifica el codi]
L'any 1856, en la baixada del rector Caldentey, s'explorà
tota la cova, es prengueren mides i ja s'intentà veure si era viable la
construcció d'una entrada. Pere d'Alcàntara Peña, el 1892, en va fer un
aixecament topogràfic. El 1915 Josep Maria Co i de Triola des de les pàgines de
"La Il·lustració Catalana" donava a conèixer les coves de Son Pou. El
1919 l'estudiaren el geòleg català M. Faura i Sans amb Josep Coromines. El 1952
es va dur a terme l'estudi espeleològic de Josep Maria Tomàs i Joaquim
Montoriol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario